ENSU/RESU
El 24 de febrer de 2024, dos anys des de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia. Aquesta invasió totalment injustificada ja ha costat la vida a almenys 20.000 civils ucraïnesos i més de 100.000 soldats. Milions de persones s'han vist obligades a fugir a l'estranger, milions més són desplaçades dins d'Ucraïna.
L'agressor continua destruint ciutats senceres i infraestructures civils (xarxes d'electricitat i calefacció, escoles, hospitals, ferrocarrils, ports, etc.). L'exèrcit rus ha dut a terme assassinats massius d'ucraïnesos (tant soldats com civils). La violència sexual forma part de l'estratègia de l'agressor. Molts ciutadans (inclosos nens) han estat deportats per la força a Rússia i Bielorússia.
El president rus Vladimir Putin, el govern rus, les principals forces polítiques de la Federació Russa, els líders religiosos i els mitjans de comunicació promouen una agenda imperialista que nega als ucraïnesos el seu dret a la independència, l'estat i la llibertat d'escollir aliances polítiques.
El poble ucraïnès es nega a ser víctima passiva d'aquesta agressió i es resisteix massivament a la invasió, amb i sense armes. L'autoorganització de base (incloent-hi sindicats, organitzacions feministes i associacions de drets civils) està jugant un paper vital en la defensa del país i la lluita per una Ucraïna lliure, social i democràtica.
Tanmateix, atesa la complicada situació política mundial (exemplificada pel bloqueig de l'ajuda financera del Partit Republicà a Ucraïna al Congrés dels EUA), la mobilització en suport de la resistència militar i civil dels ucraïnesos és més necessària que mai.
El govern rus ha augmentat els recursos de la seva pròpia indústria bèl·lica en un 70%, a la qual s'han d'afegir forces mercenaries privades i diverses formes de subvenció dissenyades per fer que la guerra sigui acceptable per a les poblacions més pobres de la federació, els homes de la qual es mobilitzen com a carn de canó. Putin també està explotant la hipocresia de la retòrica “democràtic” dels països occidentals per desviar l'opinió pública de criticar els seus propis crims a Ucraïna.
Al mateix temps, la solidaritat amb el poble ucraïnès es veu soscavada per un discurs dominant que presenta la despesa “per ajudar Ucraïna” com a justificació de les retallades dels pressupostos socials i l'augment permanent de la despesa en armes.
L'aspiració legítima de pau acompanyada de demandes de respostes urgents a les emergències socials i ecològiques no pot tenir lloc a costa de les vides i els drets ucraïnesos: en canvi, s'hauria de transformar en una demanda de transparència sobre la despesa real del govern, rebutjant la militarització permanentment creixent i socialment regressiva de les polítiques econòmiques, nacionals i mundials.
Ucraïna no pot guanyar sense les armes subministrades per l'OTAN per repel·lir l'invasor. No obstant això, el que més representarà la seva eventual victòria sobre Putin no és una victòria per al bàndol occidental en la lluita de grans potències pel domini global, sinó un triomf per a la resistència inflexible del poble ucraïnès i el dret a decidir el seu futur.
Com a tal, serà una victòria per a les petites nacions i el principi democràtic a tot arreu. Demanem que la setmana al voltant del 24 de febrer (19-25) sigui un període d'acció internacional contra la invasió russa i en solidaritat amb Ucraïna.
Pau per Ucraïna! Atureu la guerra de Rússia! Aturada immediata dels bombardejos russos i retirada de totes les tropes russes de tota Ucraïna!
El més ampli suport i solidaritat possible amb el poble ucraïnès en la seva legítima resistència a la invasió russa!
Per afegir el nom de la vostra organització a aquest recurs, escriviu-nos a info@ucraine-solidarity.eu