Alex Bustos
La justícia envia a la presó el defensor dels drets humans, acusat de "desacreditar" l’Exèrcit del Kremlin
L’activista en favor dels drets humans Oleg Orlov haurà de passar dos anys i mig en una presó russa per les acusacions de "desacreditar l’Exèrcit rus". És la seva segona sentència des que va començar el 2022 el conflicte entre Rússia i Ucraïna. La seva primera condemna, per un article crític publicat a finals del mateix any, li va suposar una multa de 1.500 euros. En aquesta data es va deslliurar d’entrar a la presó gràcies a testimonis a favor seu i per la seva edat, 70 anys.
Se’l va condemnar per l’article Volien feixisme. Van tenir feixisme en el qual assegurava que l’ofensiva contra Ucraïna era un "dur cop al futur de Rússia" i que el Kremlin la va idear per a les seves pròpies finalitats polítiques. No obstant, en el judici d’ahir, la fiscalia va considerar que Orlov sent "animositat i odi contra l’Exèrcit rus", una cosa que es va considerar un agreujant en la pena i va fer que hi hagués un nou veredicte.
Exlíder de l’oenagé Memorial
En una entrevista prèvia al judici amb el mitjà The Moscow Times –titllat d’agent estranger per les autoritats russes–, va assegurar que està sent jutjat per un article en un diari en el qual anomena el règim polític establert a Rússia "totalitari i feixista". Malgrat les circumstàncies, creu en "un futur millor (per a Rússia)". "La veritat està de la nostra banda", va esgrimir al final de la conversa amb aquest mitjà.
Notícies relacionades
Guterres i Von der Leyen uneixen el clamor per Gaza
"Per evitar la tercera guerra mundial, Rússia ha de perdre"
Abans de patir en la pròpia pell la persecució legal, va ser un dels líders de l’oenagé pels drets humans Memorial. Aquesta organització, durant els seus anys d’existència, va voler investigar els crims de l’estalinisme i dignificar les víctimes d’aquest i d’altres períodes de l’URSS. Tot i que la Rússia actual no ha pretès mai ser la Unió Soviètica, aquestes investigacions no eren del grat de les autoritats, que van buscar maneres de tallar les ales a l’organització. El primer cop va ser el 2008, quan se li van confiscar discos durs i informació que havia recollit durant 20 anys, que es van recollir amb l’objectiu de convertir-se en una base de dades de noms de víctimes del règim soviètic universalment accessible.
El 2014, les autoritats russes van declarar Memorial "agent estranger", una etiqueta que es rep quan es perceben ingressos des de l’estranger, tot i que siguin mínims, i la pressió va anar creixent gradualment fins al 2021.